EL VEGANISME

EL VEGANISME 

El veganisme és una pràctica que consisteix en alimentar-se de vegetals i abstenir-se d’animals o aliments que provinguin d’un animal (ous i làctics). Les persones que ho posen en pràctica és diuen vegans i pensen que els animals també tenen els seus drets.

El veganisme no només és posa en pràctica en l’alimentació sinó en més àmbits com alhora de comprar roba o calçat han de ser sintètics. Productes provants com pot ser el tabac (algunes marques de tabac proven amb animals les conseqüències de fumar, fan estadístiques, etc). Tampoc van a espectacles amb animals, zoos, circs, etc on fan fer o estar a animals on no és el seu àmbit ja que està demostrat amb denúncies i vídeos que en aquests llocs els animals pateixen maltractes físics i psíquics.

Les raons perquè una persona sigui vegetariana poden ser diverses, ja sigui per religió, salut, ecològic. Hi ha diverses Associacions Dietètiques que afirmen que les dietes veganes redueixen les possibilitats d’algunes malalties com càncer de còlon o pròstata, atac de cor, colesterol, etc.

Segons algunes enquestes en 2007 el 0,1% de les dones i el 0,05% dels homes a Alemanya són vegans. A Regne unit entre un 0,25% i un 0,4%  i a Estats Units hi ha entre un 0,2% i un 1,6%.

Segons la ONU organització nacions unides ha dit que l’alimentació vegana és la única forma de salvar el planeta del desastre medioambiental.

PREPARACIÓ DEL MENJAR

TIPUS DE TALL 
Hi ha diversos talls segons l'ús que se'ls doni.

*TALL ALLARGATS.
1) BASTONS : Consisteix en tallar les hortalisses a tires d'uns 5 o 6 mm d'ample per uns 6cm de llarg, tal comes faria amb el típic tall de patata fregida. S'utilitza sobretot per fregits o saltejats.

2) JULIANA:  Aquestes tires són més fines, d'uns 3mm d'ample, encara que la longitud POT arribar als 6 cm. S'aplica sobretot a ceba, però també porro, mongeta tendra, api, etc. de cara a amanides i sopes, i en casos com el de la ceba, caramel·litzacions i sofregits.

3) CHIFFONADE: Vindria a ser semblant a la juliana, però aplicable a verdures de fulla. Per realitzar el tall, es doblega el full i es talla en fines tires.

*TALL EN DAUS
1) BRUNOISE: Aplicable sobretot a fruites i hortalisses, els daus resultants de aquest tall van d'1 a 3 mm per cada costat. Per realitzar-lo, primer es talla la peça en juliana, i es reuneixen les tires per després picar-formant els daus.

2) PAISANA: Donats regulars 1 a 1'5cm per costat, aplicable a patates, pastanagues, carbassons, albergínies, etc. Molt empleat per samfaines i hortalisses saltejades per guarnició, aquest tall es realitza trossejant primer l'hortalissa a bastons, per després reunir-los i tallar a daus.

3) MIREPOIX: Originalment aplicat a ceba, pastanaga i api picats per sofregit previs a un guisat, per exemple, el mirepoix també es refereix al tall dels mateixos (aplicable a altres hortalisses per sofregir), en què els daus resultants no necessàriament han de ser regulars i poden oscil·lar entre 1 i 1'5cm per costat.

4) CONCASSE: Aplicat generalment a tomàquets, normalment escaldats prèviament per ser pelats, i amb les llavors retirades. Es tallen a daus una mica més grans que la brunoise.

*TALLS ARRODONITS
1) RODANXES: Aplicable a hortalisses cilíndriques, les rodanxes poden ser de diferents gruixos, encara que resulten habituals les fines d'uns 2 mm.

2)TORNEJAT: Sobretot per  patates, carbassons o pastanagues, aquest tall consisteix en donar forma de pilota de rugby (ovalada) a l'hortalissa. Per a això primer es talla en rectangle i després es marquen les arestes. Usat per guarnicions en què l'hortalissa s'ha bullit, ofegat o blanquejat.

TIPUS DE TALL DEL PORC

PARTS DE LA VEDELLA

PARTS DEL XAI


PARTS DEL POLLASTRE

ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

El nostre cos per satisfer les seves necessitats bàsiques necessita una aportació constant de nutrients i energia.

Conceptes bàsics:

- Alimentació: processos voluntaris i conscients que l’esser humà el proporciona les substàncies que necessita per alimentar-se.

- Nutrició: processos involuntaris i conscients pels quals es reben, transformen i utilitzen  les substàncies que contenen els aliments.

- Dieta: quantitat d’aliments que consumeix una persona i la combinació entre ells.

Els nutrients són compostos presents en els aliments que s’utilitzen per a processos vitals.
En funció de la proporció en que apareixen en els aliments es classifiquen en: macronutrients(es troben en major proporció) són glúcids, lípids i proteïnes; i micronutrients (es troben en menor proporció) són vitamines i minerals.

Funcions dels nutrients
Funció plàstica: formen i reposen els teixits del cos humà. Vitamines i algunes sals minerals.
Funció reguladora: facilita i controla els processos metabòlics. Vitamines i algunes sals minerals.
Funció energètica: aporta l’energia perquè l’organisme realitzi les seves activitats diàries. Substàncies riques en calories  (lípids, carbohidrats i proteïnes).

Tipus de nutrients
- Lípids: es troben els olis i greixos. Tenen gran valor energètic. Depenent de l’àcid gras que continguin es diferencien: àcids grassos insaturats, són fàcils d’assimilar per l’organisme. Àcids grassos saturats, provocant problemes de salut.
- Glúcids: la seva funció és aportar energia a l’organisme. És poden classificar en: Midons o fècules, són els components principals de la dieta (cereals, llegums, patates). Sucres, és troben en les fruites, en la llet i en el sucre blanc.
- Proteïnes: estan formades per unitats bàsiques que s’uneixen entre si, els aminoàcids. No s’emmagatzema com a material de reserva.  Hi ha proteïna animal: llet i derivats, ous carn i peix. I proteïna vegetal: llegums, fruita seca, cereals integrals i patates.
- Vitamines: són necessàries quantitats molt petites de cada vitamina.
- Minerals: són elements químics que es troben a la natura. No es poden sintetitzar. Són essencials per la dieta.

RODA DELS ALIMENTS

Representa els aliments en sis grups segons les funcions específiques que compleixen i els nutrients que contenen.

PIRÀMIDE NUTRICIONAL

És una representació gràfica on s’indica els aliments necessaris d’una dieta equilibrada, així com la seva freqüència de consum.